DIVENDRES 25 D'AGOST: VIATGE DE TORNADA

Este va ser el recorregut que vam pendre per anar i per a tornar. La tornada la vam fer Begoña i jo després de pegar-nos una bona panjada de conducció. Però va ser més ràpid del que pensàvem. Aproximadament 20 hores damunt la "fragoneta".

I el viatge es va acabar el dissabte 26 d'agost a les 9 del matí. Quan vaig descarregar a Begoña al seu xalet i jo me'n vaig anar al dels meus sobres a banyar-me a la piscina.

Un altre any més!

DIJOUS 24 D'AGOST: EXCURSIÓ PROP DEL SCHNEEBERG

el dia es mostrava agradable i ens ensenyava un sol radiant que ens acompanyaria durant tot el matí.

el desdijuni al bar de l'hotel va estar prou bé. al llarg del mateix, van anar entrant uns personatges que pareix que venien de "romeria" ja que venien molt suats i, alguns d'ells, portaven creus i símbols religiosos. ací a Austria són prou creients.

vam pujar fins al peu del Schneeberg amb un "telesilla" que s'utilitza en hivern per apropar els esquiadors a les pistes d'esquí i durant l'estiu als excursionistes que, com nosaltres, volem gaudir de les moltíssimes sendes que hi ha per la zona.

el Schneeberg quedava a l'esquerra de la nostra ruta, la qual s'introduia dintre d'un bosc frondós on abundaben els pins i els arbres caducifolis. terra humida, olor d'humitat i molta vegetació arbustiva.

el paisatge, durant tota esta excursió, va ser explèndit i vam disfrutar d'un escepcional dia d'excursionisme per la baixa austria.


vam dinar altra vegada prop de la zona de la cascada i després, per la vesprada, vam fer camí a Viena per tal de dormir prop de l'aeroport i del punt on anavem a abandonar aquest país del qual haviem disfrutat durant 15 apasionants dies.

a Viena ens vam allotjar al mateix hotel que la primera nit del viatge. des d'ahí ja controlàvem tots els accesos als nostres últims destins: l'aeroport i l'autovia que ens portaria a Itàlia.

ens vam gitar prompte aquella nit. la pràctica ens havia fet acomodar-nos al ritme del nord d'Europa i el final del nostre viatge també. demà trobaria el final moltes de les nostres vivències. un altre estiu que s'acava i unes altres il·lusions viscudes. a partir d'ara únicament ens quedarien els records i les fotos. amb tot això ens vam adormir.

DIMECRES 23 D'AGOST: PUCHBERG

després d'un dia per la ciutat de Viena hem decidit vore muntanya per a que ens donara l'aire fresc i ens animara els últims dies que ens quedaven en Austria.

en la Baixa Austria hi ha un pic que es diu Schneeberg que és el més alt de la zona amb 2.076 m i al qual voliem pujar ... però el tren que puja (un antic trenet de muntanya reconvertit en un sentat-apasionant viatge per la muntanya) val 28 euros i després de fer el viatge has de fer la caminata fins al pic (aprox. 1 hora més). ens ha paregut un "poc" car per a un viatge en tren ... i tot ser conscients que no anem a tornar hem decidit fer un altre passeig ...

a l'oficina de turisme de Puchberg ens han comentat de vore una cascada que hi ha ací prop, dintre d'una zona boscosa i bonica ... l'excursió no és llarga però és un racó bonic entre alts i forts pins ... ésta és la ruta que hem fet avuí.











també ens han comentat d'una altra excursió on es puja una vall prop del Schneeberg i fa una ruta de baixada aproximadament de 2 hores. aprofiteme el "telesilla" de les pistes d'esquí per a pujar a l'inici de rutes a peu i a l'hivern per a pujar a les pistes d'esquí ... esta ruta la deixem per a demà.

el personal ha tornat a ser molt tancat. tot i estar en una zona turística no ens hem sentit ben atesos ni han fet l'esforç d'explicar-se ... tot i controlar l'anglés.

a l'hora de sopar hem tornat a la zona de la cascada perquè haviem vist un restaurant amb un cert encant i on la carn la feien a la brassa i no fregida ... l'horari del restaurant era el de tots els llocs d'Austria salvant la diferència que si no hi havia ningú a les 20.00 tancaven ... el lloc està encaixonat entre les muntanyes i é sun local on qun fa molt de fred a l'hivern, segur que dona molt de gust entrar per lo acollidor i calentet que estarà. quan entrem la xica ens aten amb certa fredor però amb el temps ha anat passant la nit i la seua fredor s'ha transformat en sencillesa i amabilitat ... sobretot gràcies a les carases i els jocs que li ha fet Bernat ...

el sopar ha estat molt bé ... el millor de tot el viatge i en shan fet tres plants ben carregats i amb molt de tacte ... al fer-los i al servir-los ... una trucha al punt, una pexuga de pavo que pareixia un "sanjacobo" però ben feta i porc amb salseta ... tot açò regat amb un bon vi blanquet de la zona, mig litre de cervesa i una botella d'aigua "sense gas" ... per acabar la tradicional tortada de poma però calenteta (era la primera vegada que la probàvem així) i amb panses per arrodonir el sabor tan bo que tenia ... les millors que hem provat al llarg del viatge.

aquest sopar ens ha deixat plens i amb un molt bon sabor de boca ... per arrodonir el viatge ha estat molt bé!

demà tenim previst fer una excursió i tornar a Viena per passar allí la nit.

DIMARTS 22 D'AGOST: VIENA

a les 7.30 han tocat diana.

avuí el dia l'hem plantejat de fer compres i vore la ciutat de Viena, important pels seus edificis, monuments i per la moguda cultural que en ella es pot viure.

hem agafat el metro que està a 5' de l'alberg i ens hem dirigit al centre de la ciutat, a la kafkaplatz. allí hem anat directament a l'oficina d'informació turística. ens han informat d'una ruta que recorre el centre de la ciutat durant la qual podrem observar els edificis, monuments i museus més importants ... les antigues vivendes dels Halsburg, l'ajuntament, el parlament austriac, la catedral, el centre antic i comercial i la zona dels museus. els hem preguntat alguna ruta per fer prop de Viena i ens han dit que l'oficina era única i exclusivament de la ciutat de Viena ...














hem recorregut aquestes zones i despres hem anat a vore unes vivendes de protecció oficial que van fer pels anys 70, que destaquen pel seu disseny completament innovador i ple de colors, les Hundertwasserhaus. el dissenyador-arquitecte que ho va fer és Friedensreich Hundertwasser ... impresionant.

meteorològicament el dia ha estat un poc extrany ja que ens ha fet de tot: vent fort, plutja, sol, calor, núvols ... hem tingut un poc de tot ... però sobretot, i potser que ixe siga el secret de la seua abundosa vegetació, ha plogut "amb trellat" ... açò m'ha recordat que durant la ruta en bici, quan veiem alguna casa amb jardí en venta solien tindre la brosa ben crescudeta ... aproximadament per la cintura i és que no és d'extranyar, ací a Viena plou 182 dies a l'any de mitja!!!

avuí hem trobat molta gent parlant castellà. la majoria eren turistes. però una altra part eren treballadors o gent que viu a Austria ... un home ens ha ajudat a comprar els bitllets del metro (havia viscut 12 a les illes canaries i parlava un castellà amb accent d'allí), un altre ens ha facilitat la compra de segells i postals, altra dona ens ha faciltat el dinar en un restaurant vegetarià ... serà una coincidència però en la gran ciutat tots parlen alemà o anglés i, uns pocs castellà ... en comparació amb la gent que hem trobat a la ruta de la via verda que tota parlava alemà ...

durant tot el dia hem funcionat en metro i a peu ... i ens ha anat molt bé ... altra opció fàcil i còmoda és utilitzar el tranvia que arriba a alguns llocs que no arriba el metro ...

per la nit hem sopat al mateix restaurant on soparem ahir ... más vale bueno conocido que malo por conocer ...

DILLUNS 21 D'AGOST: TULLN - VIENA

avuí el dia comença a les 7.30h ... evidentment quan Bernat es desperta ... el dia comença, tot i les previsions i la voluntat de Begonya (que volia fer l'últim tram en tren ja que pensava que estaria ploguent) ... un altre dia ideal per a fer bici: mig núvol i amb la briseta d'esquena en la direcció que anem a agafar ... ferpecte!

els desdijuni està molt però que molt sencill (es veu que estan recuperant la inversió feta en l'edifici) i prompte ens pugem a les bicis ... després d'uns dies ja tenim pràctica per a segons quines coses ... posar les alforges damunt la bici ja ens costa poc ... però posar-nos nosaltres damunt de la bici encara ens costa ...

la ruta d'avuí discorre per un dic que separa el Danubi de les cases i camps que hi ha vora riu ... però ens hem donat compte que l'aigua que discorre pel riu Danubi està en un nivell superior al de les cases i camps que hi ha a l'altra banda del dic ... de manera que si el dic no existira la zona de les cases i camps estaria completament inundada ... les cases, per si el dic falla, tenen una planta baixa oberta on guarden el cotxe i diferents trastos i la vivenda està a la part superior ... pareix que ja tenen controlat algun possible problema ...

el camí discorre per aquest dic creuant mini-ports esportius a un costat i casetes a un altre durant molt de tros ...

hem creuat algun caragol prou més gran dels que tenim a València ...

en la població de Höflein el camí abandona el marge del Danubi i s'introdueix per dintre d'un camí envoltat de xalets ... aquest camí és tranquil de transitar tot i no ser exclusivament via verda ... poc a poc apareixen més construccions i ens avisen que Viena ja està prop ...



en un creuament ... apareix el cartell de Viena ... ja hem arribat!!! ... ens fem la fotografia de rigor mb un somriure cansat de tants dies en marxa ... però contents per haver-ho aconseguit ... en
aquest punt el contaquilòmetres marca 30km ... fins la furgoneta ens quedaran 12 més ...) ... ara ja continuem per zona que pertany a la gran ciutat ... cotxes, creuaments, semàfors, soroll ...

fins que aconseguim introduir-nos altra vegada en la via verda que discorre vora un dels canas del Danubi ... per baix de molts ponts de carreteres que es creuen i ens acompanyen amb la seua grisor i soroll per tot el tram ... notem que tot açò, en certa manera, no va amb nosaltres després de tot el que hem vist ... la dificultat que ens trobem en circular entre tant de cotxe i creuament augmenta amb l'inici d'una plutja que descarrega de manera ràpida i que segurament és la que ens va deixar anar fa uns dies diguent: " ja vindreu a mi!" ... i efectivament ... hem tornat a ella!



finalment, després de moltes complicacios, trobem la furgoneta en perfecte estat (tot i els constants recordatoris de Begoña) i descarreguem tots els trastos dintre d'ella ...



aquesta nit dormirem en un alberg que es troba a les afores de Viena on, per sort, ens atenen en castellà (ja que la recepcionista és sudamericana) ... l'alberg té molt bona vista de la ciutat ja que està, com no podia ser d'una altra manera, en un lloc elevat ...

a la nit refresca i eixiem a sopar a un restaurant prop de l'alberg ... la cambrera fa amistat amb Bernat i ens aten molt bé ... també parla algunes paraules de castellà ...

TULLN - VIENA: 3h 00' 37''. 42'7 km

DIUMENGE 20 D'AGOST: KREMS - TULLN

avuí Bernat ha decidit que ja estava bé de dormir hores i hores i a les 6'30 ens ha despertat ... l'alegria de vore a un fill, a vegades, es torna en no tanta alegria ... però que haviem de fer?

el dia apareix amb bona temperatura i bon clima ... ideal per a fer bici ja que avuí també ens acompanyarà una lleugera briseta d'esquerra i d'esquena ... quina alegria que els últims dies ens bufe d'esquena el vent ... com volent animar-nos en l'últim esforç ...

de Krems creuem prompte el riu al marge dret per a viatjar per una zona bonica alternant zones de pocs arbres (que ens facen hombra) i zones boscoses (on els arbres sí que ens fan hombra) ...

avuí la ruta ens sorpren amb dos trams, els únics de tot el nostre recorregut, que no estan asfaltats ... la qual cosa no ens dificulta gens la marxa ja que el terra està ben xafat i és tan dur com l'asfalt ... també trobem 2 o 3 edificacions enormes dedicades al sector industrial que ens han impresionat pel contrast amb el paisatge tan bonic i natural que els envolta ...

avuí diumenge, tornem a notar l'augment de gent fent bici per la ruta ... segurament aprofitant el cap de setmana i el bon dia que ens acompanya ... però el fet que destaca és la gran varietat d'edats dels seus participants ... sobretot en grups nombrosos de 10 o 15 ciclistes (homes i dones) amb les mateixes alforges, la qual cosa ens fa pensar que ací fer bici forma part també de l'oci dels austríacs, però de manera més generalitzada que en València ...

el pas per diferents pobles també ens resulta ben agradable al tractar-se de pobles molt tranquils els quals donen molt bona benviguda als ciclistes que transiten per la via verda.

l'últim tram del dia el passem per una zona molt còmoda i divertida, plena de corves i envoltada per zones boscoses i camps de dacsa ...

a Tulln s'entra vora Danubi per un passeig molt bonic on la gent passeja tranquilament o practica bici, corre ... o pren alguna cosa a les terrases que envolten esta zona ...

hem parat a l'oficina de Turisme i, extranyament, la persona que ens ha atés no parlava anglés ni castellà .. únicament alemà! ... però ens ha explicat on està l'alberg juvenil de Tulln i dormirem allí ... aquest alberg és nou, pareix com si fora un antic edifici religiós al qual li han fet una reforma integral per a acondicionar-ho com alberg, i realment ho han aconseguit ... les habitacions tenen el millor diseny interior que hem vist en tot el viatge ... habitacions amples amb els últims serveis a la nostra disposició amb una bonica i sencilla presentació.

per la vesprada pasegem per Tulln ... un poble tranquil i bonic, semblant a Melk, on hem pegat una volteta baix el paraigües, ja que s'havia possat a ploure ...

demà serà la última etapa d'aquest viatge i ja vorem quin temps ens acompanya ... segons la previsió de la recepcionista (que vol viatjar a Espanya ... però no d'albergs!) ... demà podrem disfrutar d'un bonic sol (ho ha vist a internet i com en ixe moment estava ploguent li ha fet gràcia). ja vorem.

KREMS - TULLN: 3h 04' 19''. 47'45 km.

DISSABTE 19 D'AGOST: MELK - KREMS

avuí també faria molt bon dia ... els sol ens acompanyava de bon matí ...

l'eixida des de Melk cal pendre-se-la amb calma ja que hi ha una pujada amb tanta pendent que cal fer-la a peu ... sobretot si es va tan carregats com anem nosaltres ... però no penseu que és un port ... és la pujada a un pont que cal creuar ...

altra vegada tornem al marge esquerra del Danubi en la direcció que anem nosaltres i la ruta discorre vora carretera durant pràcticament tot el dia.

en Spitz parem a fer-nos un esmorçar com toca ... és un poble molt bonic que convida a fer la parada ...

els pobles que anem creuant són xicotets i tot i tindre un poc de vent de cara el dia discorre amb tranquilitat ... destacable d'aquesta jornada la ruta trencacames que la diferència radicalment d'altres dies ... tot i això no resulta incòmode circular ...

Durnstein (on no es pot circular pujat a la bici) destaca per la seua gran bellesa, cosa que descobreix moltíssima més gent que nosaltres ja que està, sorprenentment, ple de turistes ... ens costa circular amb el carret entre la gent que hi ha passejant-se pel seu carrer principal ...

l'entrada en Krems és tranquila i tornem a notar la visita a una gran ciutat ... per la quantitat de cotxes i edificis que envolten la ruta ... l'alberg es troba a l'entrada del poble, en la mateixa ruta de la via verda ... un alberg xicotet que està ple de turistes del tirol que ens donen la benvinguda cantant boniques cançons (tot i estar tocaets d'alcohol) ... molts adolescents que s'asomen per la finestra i criden, pugen, baixen, s'espenten ... no estem acostumats a este ritme ... per sort l'habitació que ens donen és de 6 places i nosaltres únicament som 3 adults i Bernat ... amb la qual cosa gaudim d'una habitació ampla amb 3 lliteres i una gran taula al mig ... la dona ens ha comentat que ells viuen a la planta de dalt, cosa que ens dona algo de tranquilitat ...

decidim anar a sopar per la ciutat ... ens recomanen tres llocs ... que a les hores que anem (avuí fem horari austriac i son les 20h) estan tancats ... i decidim sopar en un restaurant italià "Al Capone" on sopem molt bé . quan tornem a l'alberg els restaurants i bars que haviem vist tancats estan oberts i plens de gent ... per un moment pensem que no estem a Austria ... però es veu que a les grans ciutats, i sobretot, prop de Viena, l'horari es normalitza un poc ... per cert, el centre de Krems és molt bonic.

per la nit a l'alberg totes les nostres sospites desapareixen i quan toca silenci es compleix sense cap problema ... podrem descansar tranquils ... cosa que ens fa falta ja que notem que ens queden 2 nits vora el Danubi i comencem a sentir el cansament definitiu ... tot i això, encara tenim il·lusió en descobrir coses noves i ens alegra molt vore gent en bici fent la ruta i saludant-nos amb un somriure en la boca.

MELK - KREMS: 3h 06' 37''. 43'2 km.

DIVENDRES 18 D'AGOST: WILLERSBACH - MELK

el dia ha començat tranquil ... amb un molt bon desdijuni ... envoltats de gent que, com nosaltres, anaven a disfrutar d'un dia tranquil damunt de la bicicleta ...











el sol radiant també ens ha acompanyat avuí des de primera hora del matí i una lleugera briseta que bufava d'esquena ens ha fet encara més agradable el viatge ... es nota molt el pas per diferents poblacions importants (per exemple Ybbs) ja que els cotxes circulen molt a prop de la ruta per la que discorre la via verda ... però retrobar-nos amb el Danubi constantment ens dona molta alegria i tranquilitat.

després de dinar, el passeig va ser vora Danubi amb un vent fort que bufava d'esquena i el sol que continuava allà dalt sense amagar-se darrere de cap núvol i l'arribada a Melk va ser molt ràpida.

a Melk també dormim a l'alberg juvenil que també estava, i esperem que no siga una costum, en una de les zones més altes del poble ... està molt a prop de les zones esportives de Melk i no està obert tot el dia ... de fet obrin a les 17 hores i nosaltres estàvem allí a les 14h. vam decidir anar a dinar i banyar-nos a la piscina de Melk que està molt a prop (en una pujada amb molta pendent) però quan vam arribar ens van dir que no es podia entrar menjar ... aleshores vam baixar i vam dinar a l'entrada de l'alberg ... per sort, a les16 hores va obrir l'alberg una dona que treballava allí i ens va deixar ocupar les nostres habitacions.

vam descarregar ràpid perque voliem anar a vore la "Benedictine abbey Melk", una impresionant abadia de meitat segle XV que va ser restaurada diverses vegades i la última ha estat una inversió molt forta ... conten que ací és on es va inspirar Umberto Eco per a escriure El Nombre de la Rosa. el preu són 7 euros visita completa sense guia ... nosaltres ho vam pagar i vam comprar un llibret en espanyol (4.50 euros) per tal d'anar completant la informació visual ...

































45 fotos més de l'Abadia de Melk

després vam visitar el bonic poble de Melk ... vam sopar una ensalaeta a la sala comuna que hi ha a l'alberg ... i vam dormir com vam poder en les lliteres més estretes que hem trobat en tot el viatge ...

WILLERSBACH - MELK: 2h 51' 00''. 40'27 km.

DIJOUS 17 D'AGOST: LANGESTEIN - WILLERSBACH

7.00 del matí tocava diana ... avuí Bernat no ens ha deixat descansar molt ...

haviem quedat a les 8.00 amb la dona de la pensió per a desdijunar i allí estavem despres de comprovar que avuí també tindriem molt bon dia. els desdijunis són a base de sucs, panets amb fiambres, mermelades variades, café o té i llet. en un bon alberg vam trobar meló d'alger!
després de carregar bé l'estòmac i carregar les alforges, eixim amb rapidesa continuant el camí pel marge esquerra del riu. primerament ens trobem amb Mauthausen, un poblet xicotet on ens informem d'alguns llocs on poder dormir.

el viatge continua pel mateix marge durant tot el dia amb una gran i bonica vista del Danubi, fins que a meitat de l'etapa, en Mitterkinden, ens dediquen un poc a cuidar-nos i parem a fer-nos una cerveseta de 1/2 litre per a recuperar forces. continuem poc a poc direcció al Danubi ja que estavem per terres d'interior i abans de Grein creuem a l'altre marge del riu on disfrutem d'un dens i frondós bosc vora riu que ens reconforta amb una fresqueta hombra (que extranyament ens feia falta).

com la marxa va bé, dinem on pensavem dormir i continuem uns quilòmtres més avant fins parar en Willersbach. 4 cases amb un càmping vora el Danubi on trobem tota la tranquilitat del món. hem fet 9'5 km més del que teniem previst.

les cames prenen una extranya vida: estan entre el cansament dels dies continuats d'exercici i el desenvolupament dels músculs necessaris per a portar aquest ritme. Ens trobem, en general, molt bé.

aquella vesprada la dediquem a jugar amb Bernat vora riu Danubi i observem com uns homes majors trauen una barqueta del Danubi amb l'habilitat dels anys fent la mateixa maniobra ... per la nit sopem al càmping un bon soparet que ens ajuda, com no podia ser d'altra manera, a plenar l'estòmac per tots els seus raconets ...

al finalitzar el sopar Bernat feu amistat amb un gat austriac ... no sé com ho feien però s'entenien prou bé ...

aquestes imatges m'han fet recordar un fet i uns pensaments que he tingut aquest matí ... quan hem fet una paradeta una dona austriaca estava increpant el seu gos per a que li fera cas ... al final el gos li n'ha fet ... he pensat que nosaltres no haviem de ser molt intel·ligents quan un gos és capaç d'aprendre alemà i nosaltres teniem serioses dificultats per entendre algun so ...

LANGESTEIN - WILLERSBACH: 3h 24' 17''. 53'57 km.

DIMECRES 16 D'AGOST: LINZ - LANGESTEIN (MAUTHAUSEN)

aprofitant que passem la nit en una gran ciutat i que l'etapa anava a ser curta fem algunes compres en comerços que al llarg del camí no trobarem. avuí anem a viure la visita al camp de concentració de Mauthausen.

la ruta discorre pel marge esquerre del riu on moltíssima gent, aprofitant l'aparició del sol en escena, practica algun esport; com al vell llit del riu Túria a València, on es combina la vegetació verda i les edificacions i vehícles més grisos. mitja ruta d'avuí discorre amb aquest paisatge. el que sí ens sorpren és la varietat d'edats de les persones que practiquen esport i lo ben equipades que van i, generalment, el bon aspecte que tenen.

en Abwinden la ruta abandona el marge del Danubi per introduir-se cap a l'interior on comparteixen el paisatge a parts iguals les casetes i la vegetació.

a St. Georgen fem les compres en un supermercat que hi ha vora via verda i on, entre altres, arriben tres parelles de persones de vora 60 anys que, amb la seua bicicleta, fan la compra del que es van a menjar al llarg del matí ... a València qui va a comprar amb bicicleta? ... bé, realment la pregunta seria: a València qui va en bicicleta? ... en estos moments recorde persones del meu voltant que tenen 60 anys, 5 amunt o 5 avall, i els imagine anant a molts llocs en bicicleta ... no serien més feliços?

en poc de temps estem en Langestein. allí passarem la nit ja que està molt a prop de la desviació que agafarem més tard per anar al camp de concentració. com no haviem buscat lloc per a dormir passem de llarg per arribar fins Mauthausen i preguntar a l'oficina d'informació les habitacions disponibles ... a les 4 primeres que criden estan ocupades i és a la 5a quan tenim sort ... un tipus de xalet gestionat per una dona jove, on s'ha acondicionat la planta de dalt per allotjar la gent que ho desitge ... arribem a la casa i descarreguem ... i un poc més tard pugem els 2km de fortes rampes que ens separen del camp de concentració (les rampes més fortes de tot el viatge).

Camp de Concentració de Mauthausen:

aquesta part del viatge mereix un punt i a part ... del que vegem ací no hi ha paraules per a descriure-ho ... poc a poc, amb el que anem mirant, llegint i escoltant, et vas fent la idea (segurament una mínima idea del que va ser realment) del que va passar allí i lo important que és que no torne a passar.

amb fotos, panells, entrant en les habitacions i amb la xicoteta radio que vam llogar per escoltar el que allí va passar, ens anem embaucant de la tristesa i el dolor que açò representa. com pot l'humà fer tant de mal?

el recorregut l'acabem cadascú inmersos amb els nostres pensaments, hi ha un silenci general i un gran respecte en tota la gent que hi ha fent la visita ... la gent ix amb els ulls brillants d'emoció, quasi plorosos ... fins i tot alguns s'arrepleguen les llàgrimes que no es poden controlar ...

és una visita obligada per a entendre la història del món i lluitar perque aquestes coses no tornen a passar ... 122.000 presoners moriren allí ... d'ells, aproximadament, 6.000 eren espanyols ... el 6é país amb més morts ...











l'espai de la llitera que jo ocupe a la foto de la dreta era ocupat per tres presoners ... de manera que un havia de dormir en el sentit contrari al dels altres dos ... els que me conegueu sabeu de la meua poca amplada ... vegeu l'espai que sobra ...











a la dreta una imatge del que envoltava el camp de concentració ... no vos recorda a alguns trams de la frontera entre Israel i Palestina?

esta escultura està a la mateixa porta del camp de concentració i fa referència a l'execucio d'un general rus ... el posaren a la porta del camp despullat ... estaven a - 20ºC ... i poc a poc li anaven tirant poals d'aigua ... fins que aconseguir matar-lo congelat ... (esta és una de tantes històries)

dos fotos de la cantera on treballaven els presos de Mauthausen ... l'escala té més de 200 escalons i segons conten no tenia la perfecció que ara té ... l'havien de pujar i baixar tots els dies ... i els que no podien es quedaven pel camí.

el dia l'acabem sopant una ensalaeta preparada per nosaltres mateixos cap a les 21.00 hores ... evidentment els últims d'Austria!

LINZ - LANGESTEIN (MAUTHAUSEN): 2h 32' 28''. 34'09 km.

DIMARTS 15 D'AGOST: INZELL - LINZ

avuí el dia començava a les 7.50 i ràpidament baixem a fer-nos un desdijuni ben fort ja que el dia també ens mostrava uns núvols ben carregadets de plutja ... de fet estava ploguent quan vam desdijunar.

quan comencem la ruta, sense Ruben, cauen quatre gotes i el dia poc a poc pareix que s'aclareix (cosa que agraim). la ruta d'avuí discorre pel marge dret del riu i trobem gent fent piraigua (16 km més endavant els trobariem fent una parada), alguns pescadors amb els més variats i espectaculars muntatges per a passar bones hores cara el Danubi a vore si pesquen, ciclistes de totes les edats disfrutant del paisatge verd i frondós que ens acompanya en aquest tram del viatge ...

en Aschach creuem el Danubi al marge esquerra i ens trobem amb un nou paisatge d'interior envoltat de camps de dacsa. en Feldkirchen ens uns bons dolços de la zona: una coca de poma, una de crema i una altra de fruits del bosc. contineum direcció el Danubi i fem camí, altra vegada, vora riu amb molta gent que ens acompanya ... el temps ha millorat considerablement: tenim sol!


en Ottensheim ens trobem un chiringuito de carns a la brasa que es diu "El Danubio" ... en castellà! i decidim parar per curiositat ... parlem amb el propietari, Sergio, i la seua dona. ell és d'Uruguai i diu que fa les millors carns a la brasa ... li comentem que portem el dinar i que únicament volem prendre alguna cosa de beguda ... però ell insisteix en ensenyar-nos el que fa ... i el que aconsegueix és que ens ho mengem: unes costelles a la brasa i una panoja fan desapareixer el buit de l'esforç del nostre estòmac ... de fet, crec que l'estòmac augmenta uns centímetres per admetre tant de menjar ... però no m'importa ... regat amb mig litre de cervesa tot entra amb certa facilitat. Ens tracten molt molt bé ... recomanable si passeu per allí perquè a més ens demanen que els preguntem qualsevol dubte que tingam.

continuem, com podem, pel costat del Danubi i el camí, com ens passa cada vegada que ens apropem a una gran ciutat, deixa la seua bellesa frondositat i netedat del riu per un continu passar de cotxes i vehícles i apareixen més construccions ... és la benvinguda de Linz.











a les 16.o0 fem l'entrada en Linz i anem directament a l'oficina de turisme on ens donen la informació de l'alberg juvenil de Linz, aquestes instal·lacions ens aseguren una bona relació qualitat preu ... és la millor opció econòmicament.

descarreguem i ens recomanen un restaurant situat a 5' de l'alberg ... des d'on podem observar un paisatge molt bonic de la ciutat de Linz ... sopem amb tranquilitat i ho preparem tot per a que Ruben ens deixe al dia següent ja que havia d'eixir a les 6 del matí per anar a l'estació de tren que el portaria a Viena i d'allí agafaria un avió fins València. Se li havien acabat les vacances per a curar-se bé el genoll ... una llàstima.

INZELL - LINZ: 3h 50' 33''. 54'71 km.