la ruta discorre pel marge esquerre del riu on moltíssima gent, aprofitant l'aparició del sol en escena, practica algun esport; com al vell llit del riu Túria a València, on es combina la vegetació verda i les edificacions i vehícles més grisos. mitja ruta d'avuí discorre amb aquest paisatge. el que sí ens sorpren és la varietat d'edats de les persones que practiquen esport i lo ben equipades que van i, generalment, el bon aspecte que tenen.
en Abwinden la ruta abandona el marge del Danubi per introduir-se cap a l'interior on comparteixen el paisatge a parts iguals les casetes i la vegetació.
a St. Georgen fem les compres en un supermercat que hi ha vora via verda i on, entre altres, arriben tres parelles de persones de vora 60 anys que, amb la seua bicicleta, fan la compra del que es van a menjar al llarg del matí ... a València qui va a comprar amb bicicleta? ... bé, realment la pregunta seria: a València qui va en bicicleta? ... en estos moments recorde persones del meu voltant que tenen 60 anys, 5 amunt o 5 avall, i els imagine anant a molts llocs en bicicleta ... no serien més feliços?
en poc de temps estem en Langestein. allí passarem la nit ja que està molt a prop de la desviació que agafarem més tard per anar al camp de concentració. com no haviem buscat lloc per a dormir passem de llarg per arribar fins Mauthausen i preguntar a l'oficina d'informació les habitacions disponibles ... a les 4 primeres que criden estan ocupades i és a la 5a quan tenim sort ... un tipus de xalet gestionat per una dona jove, on s'ha acondicionat la planta de dalt per allotjar la gent que ho desitge ... arribem a la casa i descarreguem ... i un poc més tard pugem els 2km de fortes rampes que ens separen del camp de concentració (les rampes més fortes de tot el viatge).
Camp de Concentració de Mauthausen:
aquesta part del viatge mereix un punt i a part ... del que vegem ací no hi ha paraules per a descriure-ho ... poc a poc, amb el que anem mirant, llegint i escoltant, et vas fent la idea (segurament una mínima idea del que va ser realment) del que va passar allí i lo important que és que no torne a passar.
amb fotos, panells, entrant en les habitacions i amb la xicoteta radio que vam llogar per escoltar el que allí va passar, ens anem embaucant de la tristesa i el dolor que açò representa. com pot l'humà fer tant de mal?
el recorregut l'acabem cadascú inmersos amb els nostres pensaments, hi ha un silenci general i un gran respecte en tota la gent que hi ha fent la visita ... la gent ix amb els ulls brillants d'emoció, quasi plorosos ... fins i tot alguns s'arrepleguen les llàgrimes que no es poden controlar ...
és una visita obligada per a entendre la història del món i lluitar perque aquestes coses no tornen a passar ... 122.000 presoners moriren allí ... d'ells, aproximadament, 6.000 eren espanyols ... el 6é país amb més morts ...
l'espai de la llitera que jo ocupe a la foto de la dreta era ocupat per tres presoners ... de manera que un havia de dormir en el sentit contrari al dels altres dos ... els que me conegueu sabeu de la meua poca amplada ... vegeu l'espai que sobra ...
a la dreta una imatge del que envoltava el camp de concentració ... no vos recorda a alguns trams de la frontera entre Israel i Palestina?
esta escultura està a la mateixa porta del camp de concentració i fa referència a l'execucio d'un general rus ... el posaren a la porta del camp despullat ... estaven a - 20ºC ... i poc a poc li anaven tirant poals d'aigua ... fins que aconseguir matar-lo congelat ... (esta és una de tantes històries)
dos fotos de la cantera on treballaven els presos de Mauthausen ... l'escala té més de 200 escalons i segons conten no tenia la perfecció que ara té ... l'havien de pujar i baixar tots els dies ... i els que no podien es quedaven pel camí.
el dia l'acabem sopant una ensalaeta preparada per nosaltres mateixos cap a les 21.00 hores ... evidentment els últims d'Austria!
LINZ - LANGESTEIN (MAUTHAUSEN): 2h 32' 28''. 34'09 km.
No hay comentarios:
Publicar un comentario