31 agosto 2006

DIMECRES 16 D'AGOST: LINZ - LANGESTEIN (MAUTHAUSEN)

aprofitant que passem la nit en una gran ciutat i que l'etapa anava a ser curta fem algunes compres en comerços que al llarg del camí no trobarem. avuí anem a viure la visita al camp de concentració de Mauthausen.

la ruta discorre pel marge esquerre del riu on moltíssima gent, aprofitant l'aparició del sol en escena, practica algun esport; com al vell llit del riu Túria a València, on es combina la vegetació verda i les edificacions i vehícles més grisos. mitja ruta d'avuí discorre amb aquest paisatge. el que sí ens sorpren és la varietat d'edats de les persones que practiquen esport i lo ben equipades que van i, generalment, el bon aspecte que tenen.

en Abwinden la ruta abandona el marge del Danubi per introduir-se cap a l'interior on comparteixen el paisatge a parts iguals les casetes i la vegetació.

a St. Georgen fem les compres en un supermercat que hi ha vora via verda i on, entre altres, arriben tres parelles de persones de vora 60 anys que, amb la seua bicicleta, fan la compra del que es van a menjar al llarg del matí ... a València qui va a comprar amb bicicleta? ... bé, realment la pregunta seria: a València qui va en bicicleta? ... en estos moments recorde persones del meu voltant que tenen 60 anys, 5 amunt o 5 avall, i els imagine anant a molts llocs en bicicleta ... no serien més feliços?

en poc de temps estem en Langestein. allí passarem la nit ja que està molt a prop de la desviació que agafarem més tard per anar al camp de concentració. com no haviem buscat lloc per a dormir passem de llarg per arribar fins Mauthausen i preguntar a l'oficina d'informació les habitacions disponibles ... a les 4 primeres que criden estan ocupades i és a la 5a quan tenim sort ... un tipus de xalet gestionat per una dona jove, on s'ha acondicionat la planta de dalt per allotjar la gent que ho desitge ... arribem a la casa i descarreguem ... i un poc més tard pugem els 2km de fortes rampes que ens separen del camp de concentració (les rampes més fortes de tot el viatge).

Camp de Concentració de Mauthausen:

aquesta part del viatge mereix un punt i a part ... del que vegem ací no hi ha paraules per a descriure-ho ... poc a poc, amb el que anem mirant, llegint i escoltant, et vas fent la idea (segurament una mínima idea del que va ser realment) del que va passar allí i lo important que és que no torne a passar.

amb fotos, panells, entrant en les habitacions i amb la xicoteta radio que vam llogar per escoltar el que allí va passar, ens anem embaucant de la tristesa i el dolor que açò representa. com pot l'humà fer tant de mal?

el recorregut l'acabem cadascú inmersos amb els nostres pensaments, hi ha un silenci general i un gran respecte en tota la gent que hi ha fent la visita ... la gent ix amb els ulls brillants d'emoció, quasi plorosos ... fins i tot alguns s'arrepleguen les llàgrimes que no es poden controlar ...

és una visita obligada per a entendre la història del món i lluitar perque aquestes coses no tornen a passar ... 122.000 presoners moriren allí ... d'ells, aproximadament, 6.000 eren espanyols ... el 6é país amb més morts ...











l'espai de la llitera que jo ocupe a la foto de la dreta era ocupat per tres presoners ... de manera que un havia de dormir en el sentit contrari al dels altres dos ... els que me conegueu sabeu de la meua poca amplada ... vegeu l'espai que sobra ...











a la dreta una imatge del que envoltava el camp de concentració ... no vos recorda a alguns trams de la frontera entre Israel i Palestina?






















esta escultura està a la mateixa porta del camp de concentració i fa referència a l'execucio d'un general rus ... el posaren a la porta del camp despullat ... estaven a - 20ºC ... i poc a poc li anaven tirant poals d'aigua ... fins que aconseguir matar-lo congelat ... (esta és una de tantes històries)


dos fotos de la cantera on treballaven els presos de Mauthausen ... l'escala té més de 200 escalons i segons conten no tenia la perfecció que ara té ... l'havien de pujar i baixar tots els dies ... i els que no podien es quedaven pel camí.

el dia l'acabem sopant una ensalaeta preparada per nosaltres mateixos cap a les 21.00 hores ... evidentment els últims d'Austria!

LINZ - LANGESTEIN (MAUTHAUSEN): 2h 32' 28''. 34'09 km.

DIMARTS 15 D'AGOST: INZELL - LINZ

avuí el dia començava a les 7.50 i ràpidament baixem a fer-nos un desdijuni ben fort ja que el dia també ens mostrava uns núvols ben carregadets de plutja ... de fet estava ploguent quan vam desdijunar.


quan comencem la ruta, sense Ruben, cauen quatre gotes i el dia poc a poc pareix que s'aclareix (cosa que agraim). la ruta d'avuí discorre pel marge dret del riu i trobem gent fent piraigua (16 km més endavant els trobariem fent una parada), alguns pescadors amb els més variats i espectaculars muntatges per a passar bones hores cara el Danubi a vore si pesquen, ciclistes de totes les edats disfrutant del paisatge verd i frondós que ens acompanya en aquest tram del viatge ...



en Aschach creuem el Danubi al marge esquerra i ens trobem amb un nou paisatge d'interior envoltat de camps de dacsa. en Feldkirchen ens uns bons dolços de la zona: una coca de poma, una de crema i una altra de fruits del bosc. contineum direcció el Danubi i fem camí, altra vegada, vora riu amb molta gent que ens acompanya ... el temps ha millorat considerablement: tenim sol!


en Ottensheim ens trobem un chiringuito de carns a la brasa que es diu "El Danubio" ... en castellà! i decidim parar per curiositat ... parlem amb el propietari, Sergio, i la seua dona. ell és d'Uruguai i diu que fa les millors carns a la brasa ... li comentem que portem el dinar i que únicament volem prendre alguna cosa de beguda ... però ell insisteix en ensenyar-nos el que fa ... i el que aconsegueix és que ens ho mengem: unes costelles a la brasa i una panoja fan desapareixer el buit de l'esforç del nostre estòmac ... de fet, crec que l'estòmac augmenta uns centímetres per admetre tant de menjar ... però no m'importa ... regat amb mig litre de cervesa tot entra amb certa facilitat. Ens tracten molt molt bé ... recomanable si passeu per allí perquè a més ens demanen que els preguntem qualsevol dubte que tingam.



continuem, com podem, pel costat del Danubi i el camí, com ens passa cada vegada que ens apropem a una gran ciutat, deixa la seua bellesa frondositat i netedat del riu per un continu passar de cotxes i vehícles i apareixen més construccions ... és la benvinguda de Linz.











a les 16.o0 fem l'entrada en Linz i anem directament a l'oficina de turisme on ens donen la informació de l'alberg juvenil de Linz, aquestes instal·lacions ens aseguren una bona relació qualitat preu ... és la millor opció econòmicament.

descarreguem i ens recomanen un restaurant situat a 5' de l'alberg ... des d'on podem observar un paisatge molt bonic de la ciutat de Linz ... sopem amb tranquilitat i ho preparem tot per a que Ruben ens deixe al dia següent ja que havia d'eixir a les 6 del matí per anar a l'estació de tren que el portaria a Viena i d'allí agafaria un avió fins València. Se li havien acabat les vacances per a curar-se bé el genoll ... una llàstima.

INZELL - LINZ: 3h 50' 33''. 54'71 km.

30 agosto 2006

DILLUNS 14 D'AGOST: PASSAU - INZELL

el matí començava núvol cap a les 8.00

baixarem a desdijunar al saló pintat de color pistatjo amb les cortines rosa ... una pensió peculiar ... però amb bona atenció.

el primer que férem va ser la foto del començament ... ara sí que va! ... xiquets: va de bo!


anarem a l'oficina d'informació que hi ha enfront de l'estació ... una oficina montada especialment per a els que van a fer la ruta de la via verda del Danubi i allí ens atenen molt bé i ens ofereixen una guia gratuita de la ruta o que comprem "Cycling Guide Danube Bike Trail" de l'editorial Esterbauer que és la que porta tot el món i la que està més completa i detallada. decidim comprar-la i al llarg del camí ens vam alegrar.



a les 11h eixim de Passau pel marge esquerra del riu, en el sentit de la nostra direcció, en un tram al costat d'una carretera prou transitada però que no ens molesta gens ja que la via verda discorre separada un metre de la carretera ... tot i això ja comencem a valorar la bellesa del que ens espera tant del Danubi com de la vegetació que l'envolta.


la marxa es fa molt còmoda per la poca pendent del recorregut i continuament ens acompanyen altres ciclistes (passejant o amb alforges) que ens saluden o es queden mirant el carro de Bernat. prompte arribem a Jachensetein on hi ha un punt d'informació ple de ciclistes descansant o preguntant dubtes. des d'este punt d'informació fem la reserva de la nit a Inzell amb un cost adicional de 3€. en molts d'aquests punts ens poden fer reserva de la nit ... tot i costar uns pocs euros. comença a ploure i ja no ens abandonarà fins a Inzell.



però abans, pel cansament de Bernat al carro, parem a dinar en un restaurant en Niederranna on ens tornen a tractar molt malament (recordant-nos el tracte rebut a la poca zona d'Austria que haviem xafat) sense voler (tot i parlar-lo) atenedre'ns en anglés. estem ben mullats però tots els ciclistes van igual ... i això ens consola. ens prenem una sopeta ben calenteta i continuem el nostre camí tot i no parar de ploure ... però no som els únics.

arribem a Schlögen-Au on fem la travesia en vaixell a l'altre marge del riu ... són 2€ per persona i és la única zona del Danubi on fa un revolt i s'orienta cap al seu naixement. creuem amb certa emoció i arribem a l'altre marge on ràpidament pugem a les bicis fins fer l'últim tram del dia, ploguent, fins a Inzell.

a l'entrada del poble (de 7 cases) hi ha un càmping que és on ens han reservat per passar la nit. no parlen anglés però la dona, major, es fa entendre demanat-li a un altre client que ens fera de traductor.

per la vesprada Rocio i Ruben pugen al mirador de la famosa corva del Danubi. des d'on ens havia deixat el vaixell puja una senda frodosíssima que després de 30' d'ascensió et deixa vore aquestes bellíssimes fotos:

al baixar del mirador per la senda Ruben nota una punjada al genoll ... un dolor mal curat li torna a aparèixer en Austria. com no pot fer moviment amb el genoll, Rocio el remolca fins a Inzell. arribaren cap a les 21h i ens ho contaren tot. Ruben decideix anar a Linz amb vaixell i allí decidiria tranquilament el que faria amb el viatge.

sopem a la nostra habitació (s'havia fet molt tard i el bar ja estava tancat) amb coses que portàvem de casa.

el camping està vora riu en una zona molt tranquila i bonica, al llarg de la vesprada pasen 3 vaixells grans ... com pot ser? el Danubi és ample però es veu que molt profund en la seua zona central ... i els vaixells que el transiten tenen el seu permís tot i ser grans.

PASSAU - INZELL. 3h 00' 29''. 48'7 km.

DIUMENGE 13 D'AGOST: VIENA - PASSAU

a les 7.50 ens despertàvem, gràcies a l'ajuda de Bernat amb el "mama teta" dolç i suau ... però a les 7.50! haviem dormit plàcidament després dels nostres respectius viatges.

baixarem a la cafeteria a desdijunar i trobarem una cua prou interesant on destacava la multiculturalitat de la gent que allí esperàvem ... el desdijuni no va ser gran cosa (fet que es repetiria al llarg dels desdijunis dels alberts juvenils) però vam carregar tots aquells aliments que ens agradaven i que ens feren resitir fins les 12 aproximadament que era l'hora del dinar.

amb la furgona plena ens vam dirigir cap a la zona de l'estació del nord de Viena (hi han unes quantes estacions) i vam preguntar en informació quin tren haviem d'agafar i els horaris ... l'atenció a partir d'ahí va ser lamentable: el d'informació ens tractava com si haguera estat escoltant el mateix discurs milers i milers de vegades, el que ens va vendre els bitllets més del mateix i ningú ens pogué confirmar amb certesa que el que ens estàven venent era el que nosaltres voliem, que no era altra cosa que viatjar de Viena fins Passau amb les nostres bicis i el carro de Bernat ... al final fem la reserva (que és el que s'havia de fer el primer) i després ens venen uns bitllets que posava Viena - Linz ... amb la qual cosa no sabiem si arribariem fins Passau ... encara que en la reserva sí que possava Viena - Passau.




a les 15.30 ix el tren cap a Passau ple de gent i en un compartiment especial les nostres bicis. quan pujarem no teniem clar on haviem de baixar, com he comentat abans, per tant li ho preguntem al primer revisor que ve ... després d'insitir-li amb algunes preguntes ens diu que en un moment vindria ... passa un temps i no ve ... passa un altre revisor i li llancem les mateixes preguntes i quan es veu un poc cansat de respondre'n (haurien passat 2 o 3 minuts) ens diu que ara vindria! ... passa un temps i no ve ni un ni l'altre! Els anem a buscar i després de creuar-nos tot el tren ens els trobem en una saleta xarrant tranquilament als dos revisors! la nostra sorpresa és gran ... però quan li llancem els dubtes al que ens atén encara ens sorprenem més perquè ens respon que podem baixar on millor ens vinga!!!??? que els bitllets són fins a Linz i la reserva fins a Passau i que podem canviar on ens agrade! deixem el tema per perdut i decidim fer el que ens havien comentat uns italians: ells baixarien a Wels i allí agafarien l'altre tren ... però únicament tindriem 10 minuts.

el tren para en Wels i la via on està l'altre tren i on hem de carregar les bicis és a l'altra banda amb la qual cosa entre els italians, nosaltres i el revisor de l'altre tren aconseguim passar 10 bicis i dos carrets (un per a Bernat i l'altre per al goset de l'italià!) per escales i un ascensor que el plenàvem fins dalt!



durant el següent trajecte la nostra tranquilitat i felicitat és plena ja que estem a punt d'aconseguri el més difícil: arribar a Passau! Al tren els italians canten cançons i un alemany trau una harmònica per a alegrar-nos també el viatge. el revisor d'aquest tren és molt amable i en una estació para acomprar-nos aigua que li haviem demanat ... i tot això sense llevar-se el somriure de la boca.


l'arribada a Passau és tranquila ja que pels carrers, un diumenge per la vesprada cap a les 18h, no hi havia ningú. preguntarem on estava l'hotel que haviem reservat i ens ho expliquen a la mateixa estació de trens ... estava a l'altre marge d'un dels rius que creuen Passau ... arribem uns 30 minuts després perdent-nos una o dos vegades ...



La Pension Vicus és familiar i acollidor, però no parlen anglés. de totes maneres es fan entendre i ens deixen guardar les bicis al garatge del mateix hotel. l'habitació és ampla i amb cuina.

com és tard ja no ens fan sopar i hem d'anar a buscar un lloc per la ciutat de Passau ... ens recomanen un italià que hi ha prop però paren justet enfront en un café que ens pareix curiós ... entrem i podem vore 5 o 6 redones de madera i unes 10 o 15 persones parlant mentre un home toca un piano ... trobem una tauleta per a nosaltres però prompte s'alcen tres persones que ocupaven una taula molt més gran i ens l'ofereixen per a que ens trobem més còmodes ... esta amabilitat no la hem trobat a Austria! al CAFÉ-SITA trobem el caliu que ens havia faltat durant tot el dia i ho agraim ... aquesta nit els 4 somiarem que tot el viatge siga com el Café-Sita ... amb música de piano al fons ... per cert, el pianista tocava i quan es cansava es posava en una taula a parlar amb dos joves, i després, o preguntava si tocava una altra o algú li'n demanava ... U2, The Beatles, The Doors, ens acompanyaren aquella nit a dormir.

bona nit ... demà ja comencem amb les bicis!

27 agosto 2006

DIVENDRES I DISSABTE, 11 I 12 D'AGOST: ALAQUÀS - VIENA

el dia 11 d'agost començava el nostre viatge cap a Viena a les 15 hores. els que anàvem amb la furgona erem Begonya, Ruben i jo i els havia d'arreplegar poc a poc fins les 17.30 on ens trobariem els tres a Castelló ja que Ruben treballa allí i era l'hora d'eixida del seu últim dia abans de les vacances.

a les 17.55 començava el viatge des de Castelló i com no podia ser d'altra manera Ruben ens plantejava un altre camí al que haviem triat prèviament ... la seua proposta passava per la costa francesa i per tot el nord d'Itàlia ... vam acordar ixa ruta perquè la descripció de la mateixa era més exacta que la que nosaltres haviem tret en la guia campsa ... però no som capaços d'afirmar que fora la millor ruta ja que les dos tenien aproximadament el mateix quilometratge.

a les 22.00 creuavem a França i la nostra ruta continuava sense cap cosa que destacar ja que vam acordar turnar-nos per a que als tres se'ns fera més fàcil el viatge ... els seients de darrere ens servirien de descans mentre no conduirem, hi hauria un de copilot i l'altre conduiria ... així ens turnarien fins a Viena ... la teoria, la pràctica va ser una altra i és que a tots no ens agrada conduir tant ...

3.54 de la matinada arribàvem a Itàlia i a l'altura de Pàdova pillàvem una cua impresionant ... eren les 8.50 del matí (on anàva tanta gent?) ...

12.00 entrada triomfant en Austria ... el nostre viatge pareixia que tenia final!

després de pedre'ns en Viena i preguntar a diferents persones, acabem buscant l'oficina d'informació turística, la qual és molt espaiosa i on ens atenen perfectament. allí ens informen de la situació exacta de l'alberg juvenil on teniem la reserva. les reserves les hem utilitzat per a les nits que teniem segures on anàvem a estar ... aquesta era una d'elles ... i l'ús dels albergs juvenils ens ha motiva per la bona relació que tenen entre qualitat i preu (bé, i que Rocío treballa de gerent d'un alberg juvenil de la reaj, l'alberg juvenil ciutat de valència). a l'alberg Jugendgästehaus Wien - Brigittenau arribem a les 17.45. Rocío i Bernat ja ens esperaven feia pocs minuts i el viatge que tant haviem esperat començava sense esperar-nos més; la primera sorpresa: el sopar es dona a l'alberg de 18 fins les 19 i arribem tard! Ens dutxem tranquilament i anem a buscar un lloc on plenar l'estòmac colpetjat pel viatge i el cansament. No falla. Un xinés està obert i ens acull amb el seu somriure oriental i amb (extranyament) una cambrera que parla castellà!


les primeres hores en Austria ens mostren algunes diferències considerables amb el nostre estil de vida ... la més important que hem trobat durant tot el viatge (i a la que ens ha costat més acostumar-nos) és a les dos hores per davant de nosaltres que van en tot: desdijunen fortament a les 7.00, a les 12.00 dinen i a les 19.00 sopen ... dormir? a les 22.00 silenci! és l'horari generalitzat que hem trobat en tots els llocs ... una altra diferència: quan te porten una "cerveseta" sempre es de 1/2 litre, a no ser que demanes expresament que te la porten més xicoteta ... a esta diferència ens hem acoplat enseguida ... més coses? l'ús de la bici dintre la ciutat és diferent ja que en Viena hi ha moltes zones on poder circular amb tranquilitat amb la bici, i hi han moltíssims llocs habilitats on poder deixar-les; de fet a l'alberg on estàvem tenien una zona enreixada on poder deixar les bicis ... on, per cert, les nostres serien les últimes en entrar perquè no hi havia més lloc ...

el poc que hem pogut vore a l'alberg i al pàrquing de bicis és que hi ha molta gent amb bici preparada per a fer alguna ruta ... serà la del Danubi? suposem que si ... per tant estarem molt acompanyats.

la primera nit l'agafem bé, ja que és la primera sonada, des de feina dos dies, en una superfície horitzontal i mínimament toba. Ruben i Begonya son els primers en caure ... Rocio llig ja que el seu viatge ha estat més tranquil i jo aprofite per recordar tot el que fins ara ens ha passat ... d'ara endavant aprofitaré els nits per anotar el que mínimament puga recordar ... espere que siga tot i que vos ho puga contar ...

11 agosto 2006

DIVENDRES 11 D'AGOST: 2.00 DE LA MATINADA ...

són les 2.00 de la matinada i tenim la casa pates cap amunt amb tot el material, roba, trastos que s'anem a emportar al viatge.

però ja està.

demà, ens queden comprar algunes cosetes, eixiré de casa a les 15h, arreplegaré a Begoña a les 15.30h i arreplegarem a Ruben a les 17.30h a Castelló. Des d'ahí fins a Viena en aproximadament 24 hores ... Rocio eixirà el dissabte 12 a les 7h del matí i arribarà a Viena, fent escala en París, a les 15h ... anirà a l'alberg i ens esperarà ... fins ací tot el que puc preveure ... la resta serà el que serà i esperem que vaja molt bé ...

ací vos deixe algunes fotos dels trastos del viatge:


qualsevol viatge d'aquests suposa un canvi ... en qualsevol aspecte ...

10 agosto 2006

RUTA PER L'HORTA DE PICANYA





















impresionant però si ... estes fotos són de l'horta de Picanya!

08 agosto 2006

DANUBE BIKE TRAIL

Hay muchos caminos a recorrer en bici. Unos serán duros, otros muy distantes o largos o quizá muy difíciles. Pero hay uno que permite combinar la belleza cultural de la vieja Europa central, visitando sus grandes capitales, con un increíble paseo en bici siguiendo la espina central de centroeuropa lejos del tráfico rodado: el río Danubio. Nuestro amigo portugués, Paulo Nascemento, nos cuenta su expedición en primera persona. Preparémonos a disfrutar de la Danube Bike Trail.

La mayor vía ciclable de Europa

Las bicicletas están por todas partes
Un viaje en bicicleta tiene siempre algo de magia y encanto. Nuevos lugares y nuevas culturas, el encuentro espontáneo con otros compañeros de camino, pero principalmente un permanente desafío y encuentro con nosotros mismos. Fue esta la principal motivación por la que seis portugueses emprendiésemos la idea para, entre el 23 de junio y el 4 de julio de 2005, recorrer los idílicos paisajes de las márgenes del río Danubio. Más de 700 Km para pedalear por la más antigua vía ciclable de Europa (Passau - Viena - Bratislava - Budapest), y, -por encima de todo- un increíble recorrido histórico y cultural por el centro de Europa, la vieja Europa (Alemania, Austria, Eslovaquia, Hungría). Me estremezco de placer y de recuerdos en cuanto me pongo a escribir esta crónica y la imaginación me transporta de nuevo al gran valle del Danubio. Tierras de montaña, de viñedos, de arte, de vida y de bicicletas...

Article Complet

07 agosto 2006

MÉS CLIMATOLOGIA

La bona climatologia pareix que no ens acompanyarà durant aquests dies ... a Viena la climatologia és adversa els primers dies i després pareix que millora ... però a Passau pareix que encara serà pitjor ... haurem de tindre molta sort!

JA TENIM VOL!

air-france serà la responsable de que Rocio i Bernat arriben el dia 12 d'agost a Viena a les 14h ... després de 5 hores de vol i una paraeta en París de 2 hores.

a partir d'ací el viatge s'ha d'organitzar de la següent manera:
- tenint en compte que Rocio estarà a Viena el dia 12 a migdia ... els de la fragoneta haurem d'arribar també el dia 12, com a màxim per la vesprada ja que ix un tren cap a Passau a les 19:55.
- en la guia campsa posa que el viatge dura 20 hores i 14 minuts ... ho tindrem difícil si ho fem en 24 hores però ixe ha de ser l'objectiu.




Origen: Alaquàs (VALENCIA)
Destino: Wien (Wien)
Duración: 20h 14m
Distancia: 2157,4 Km
Valoración: 37,25 (Peaje 37,25 )

- un tema que ens preocupa és la climatologia d'Austria ... de moment aquests dies està ploguent i les mínimes són de 10ºC i les màximes de 20ºC ...

Climate in Vienna The Viennese climate is mildly continental. Often a moderate western wind blows through the city, which may be responsible for the fact that cool days feel even cooler. However, Viennese appreciate the wind because it brings fresh air from the surrounding Vienna Woods to the city. Some winter days may be icy, and some summer days much too hot - but all in all, on most days the weather is much like the inhabitants of the city: friendly, mild and moderate in any case...

acabe de vore que agost és el mes que més temperatura fa en Austria i que és el segon més amb més precipitacions ... haurem d'anar preparats per a qualsevol cosa ... però de bones poques!

02 agosto 2006

EL DANUBIO EN BICI: per juankypunky

viatjant per internet hem trobat un amic de València que també va fer el danubi en bici des de Passau fins Viena.

ací vos adjunte l'enllaç per a que li pegueu una miraeta: http://www.viajeros.com/userinfo-juankypunky.html