baixarem a la cafeteria a desdijunar i trobarem una cua prou interesant on destacava la multiculturalitat de la gent que allí esperàvem ... el desdijuni no va ser gran cosa (fet que es repetiria al llarg dels desdijunis dels alberts juvenils) però vam carregar tots aquells aliments que ens agradaven i que ens feren resitir fins les 12 aproximadament que era l'hora del dinar.
amb la furgona plena ens vam dirigir cap a la zona de l'estació del nord de Viena (hi han unes quantes estacions) i vam preguntar en informació quin tren haviem d'agafar i els horaris ... l'atenció a partir d'ahí va ser lamentable: el d'informació ens tractava com si haguera estat escoltant el mateix discurs milers i milers de vegades, el que ens va vendre els bitllets més del mateix i ningú ens pogué confirmar amb certesa que el que ens estàven venent era el que nosaltres voliem, que no era altra cosa que viatjar de Viena fins Passau amb les nostres bicis i el carro de Bernat ... al final fem la reserva (que és el que s'havia de fer el primer) i després ens venen uns bitllets que posava Viena - Linz ... amb la qual cosa no sabiem si arribariem fins Passau ... encara que en la reserva sí que possava Viena - Passau.
a les 15.30 ix el tren cap a Passau ple de gent i en un compartiment especial les nostres bicis. quan pujarem no teniem clar on haviem de baixar, com he comentat abans, per tant li ho preguntem al primer revisor que ve ... després d'insitir-li amb algunes preguntes ens diu que en un moment vindria ... passa un temps i no ve ... passa un altre revisor i li llancem les mateixes preguntes i quan es veu un poc cansat de respondre'n (haurien passat 2 o 3 minuts) ens diu que ara vindria! ... passa un temps i no ve ni un ni l'altre! Els anem a buscar i després de creuar-nos tot el tren ens els trobem en una saleta xarrant tranquilament als dos revisors! la nostra sorpresa és gran ... però quan li llancem els dubtes al que ens atén encara ens sorprenem més perquè ens respon que podem baixar on millor ens vinga!!!??? que els bitllets són fins a Linz i la reserva fins a Passau i que podem canviar on ens agrade! deixem el tema per perdut i decidim fer el que ens havien comentat uns italians: ells baixarien a Wels i allí agafarien l'altre tren ... però únicament tindriem 10 minuts.
el tren para en Wels i la via on està l'altre tren i on hem de carregar les bicis és a l'altra banda amb la qual cosa entre els italians, nosaltres i el revisor de l'altre tren aconseguim passar 10 bicis i dos carrets (un per a Bernat i l'altre per al goset de l'italià!) per escales i un ascensor que el plenàvem fins dalt!
durant el següent trajecte la nostra tranquilitat i felicitat és plena ja que estem a punt d'aconseguri el més difícil: arribar a Passau! Al tren els italians canten cançons i un alemany trau una harmònica per a alegrar-nos també el viatge. el revisor d'aquest tren és molt amable i en una estació para acomprar-nos aigua que li haviem demanat ... i tot això sense llevar-se el somriure de la boca.
l'arribada a Passau és tranquila ja que pels carrers, un diumenge per la vesprada cap a les 18h, no hi havia ningú. preguntarem on estava l'hotel que haviem reservat i ens ho expliquen a la mateixa estació de trens ... estava a l'altre marge d'un dels rius que creuen Passau ... arribem uns 30 minuts després perdent-nos una o dos vegades ...
La Pension Vicus és familiar i acollidor, però no parlen anglés. de totes maneres es fan entendre i ens deixen guardar les bicis al garatge del mateix hotel. l'habitació és ampla i amb cuina.
com és tard ja no ens fan sopar i hem d'anar a buscar un lloc per la ciutat de Passau ... ens recomanen un italià que hi ha prop però paren justet enfront en un café que ens pareix curiós ... entrem i podem vore 5 o 6 redones de madera i unes 10 o 15 persones parlant mentre un home toca un piano ... trobem una tauleta per a nosaltres però prompte s'alcen tres persones que ocupaven una taula molt més gran i ens l'ofereixen per a que ens trobem més còmodes ... esta amabilitat no la hem trobat a Austria! al CAFÉ-SITA trobem el caliu que ens havia faltat durant tot el dia i ho agraim ... aquesta nit els 4 somiarem que tot el viatge siga com el Café-Sita ... amb música de piano al fons ... per cert, el pianista tocava i quan es cansava es posava en una taula a parlar amb dos joves, i després, o preguntava si tocava una altra o algú li'n demanava ... U2, The Beatles, The Doors, ens acompanyaren aquella nit a dormir.
bona nit ... demà ja comencem amb les bicis!
No hay comentarios:
Publicar un comentario