27 agosto 2006

DIVENDRES I DISSABTE, 11 I 12 D'AGOST: ALAQUÀS - VIENA

el dia 11 d'agost començava el nostre viatge cap a Viena a les 15 hores. els que anàvem amb la furgona erem Begonya, Ruben i jo i els havia d'arreplegar poc a poc fins les 17.30 on ens trobariem els tres a Castelló ja que Ruben treballa allí i era l'hora d'eixida del seu últim dia abans de les vacances.

a les 17.55 començava el viatge des de Castelló i com no podia ser d'altra manera Ruben ens plantejava un altre camí al que haviem triat prèviament ... la seua proposta passava per la costa francesa i per tot el nord d'Itàlia ... vam acordar ixa ruta perquè la descripció de la mateixa era més exacta que la que nosaltres haviem tret en la guia campsa ... però no som capaços d'afirmar que fora la millor ruta ja que les dos tenien aproximadament el mateix quilometratge.

a les 22.00 creuavem a França i la nostra ruta continuava sense cap cosa que destacar ja que vam acordar turnar-nos per a que als tres se'ns fera més fàcil el viatge ... els seients de darrere ens servirien de descans mentre no conduirem, hi hauria un de copilot i l'altre conduiria ... així ens turnarien fins a Viena ... la teoria, la pràctica va ser una altra i és que a tots no ens agrada conduir tant ...

3.54 de la matinada arribàvem a Itàlia i a l'altura de Pàdova pillàvem una cua impresionant ... eren les 8.50 del matí (on anàva tanta gent?) ...

12.00 entrada triomfant en Austria ... el nostre viatge pareixia que tenia final!

després de pedre'ns en Viena i preguntar a diferents persones, acabem buscant l'oficina d'informació turística, la qual és molt espaiosa i on ens atenen perfectament. allí ens informen de la situació exacta de l'alberg juvenil on teniem la reserva. les reserves les hem utilitzat per a les nits que teniem segures on anàvem a estar ... aquesta era una d'elles ... i l'ús dels albergs juvenils ens ha motiva per la bona relació que tenen entre qualitat i preu (bé, i que Rocío treballa de gerent d'un alberg juvenil de la reaj, l'alberg juvenil ciutat de valència). a l'alberg Jugendgästehaus Wien - Brigittenau arribem a les 17.45. Rocío i Bernat ja ens esperaven feia pocs minuts i el viatge que tant haviem esperat començava sense esperar-nos més; la primera sorpresa: el sopar es dona a l'alberg de 18 fins les 19 i arribem tard! Ens dutxem tranquilament i anem a buscar un lloc on plenar l'estòmac colpetjat pel viatge i el cansament. No falla. Un xinés està obert i ens acull amb el seu somriure oriental i amb (extranyament) una cambrera que parla castellà!


les primeres hores en Austria ens mostren algunes diferències considerables amb el nostre estil de vida ... la més important que hem trobat durant tot el viatge (i a la que ens ha costat més acostumar-nos) és a les dos hores per davant de nosaltres que van en tot: desdijunen fortament a les 7.00, a les 12.00 dinen i a les 19.00 sopen ... dormir? a les 22.00 silenci! és l'horari generalitzat que hem trobat en tots els llocs ... una altra diferència: quan te porten una "cerveseta" sempre es de 1/2 litre, a no ser que demanes expresament que te la porten més xicoteta ... a esta diferència ens hem acoplat enseguida ... més coses? l'ús de la bici dintre la ciutat és diferent ja que en Viena hi ha moltes zones on poder circular amb tranquilitat amb la bici, i hi han moltíssims llocs habilitats on poder deixar-les; de fet a l'alberg on estàvem tenien una zona enreixada on poder deixar les bicis ... on, per cert, les nostres serien les últimes en entrar perquè no hi havia més lloc ...

el poc que hem pogut vore a l'alberg i al pàrquing de bicis és que hi ha molta gent amb bici preparada per a fer alguna ruta ... serà la del Danubi? suposem que si ... per tant estarem molt acompanyats.

la primera nit l'agafem bé, ja que és la primera sonada, des de feina dos dies, en una superfície horitzontal i mínimament toba. Ruben i Begonya son els primers en caure ... Rocio llig ja que el seu viatge ha estat més tranquil i jo aprofite per recordar tot el que fins ara ens ha passat ... d'ara endavant aprofitaré els nits per anotar el que mínimament puga recordar ... espere que siga tot i que vos ho puga contar ...

No hay comentarios: