en la Baixa Austria hi ha un pic que es diu Schneeberg que és el més alt de la zona amb 2.076 m i al qual voliem pujar ... però el tren que puja (un antic trenet de muntanya reconvertit en un sentat-apasionant viatge per la muntanya) val 28 euros i després de fer el viatge has de fer la caminata fins al pic (aprox. 1 hora més). ens ha paregut un "poc" car per a un viatge en tren ... i tot ser conscients que no anem a tornar hem decidit fer un altre passeig ...
a l'oficina de turisme de Puchberg ens han comentat de vore una cascada que hi ha ací prop, dintre d'una zona boscosa i bonica ... l'excursió no és llarga però és un racó bonic entre alts i forts pins ... ésta és la ruta que hem fet avuí.


també ens han comentat d'una altra excursió on es puja una vall prop del Schneeberg i fa una ruta de baixada aproximadament de 2 hores. aprofiteme el "telesilla" de les pistes d'esquí per a pujar a l'inici de rutes a peu i a l'hivern per a pujar a les pistes d'esquí ... esta ruta la deixem per a demà.
el personal ha tornat a ser molt tancat. tot i estar en una zona turística no ens hem sentit ben atesos ni han fet l'esforç d'explicar-se ... tot i controlar l'anglés.
a l'hora de sopar hem tornat a la zona de la cascada perquè haviem vist un restaurant amb un cert encant i on la carn la feien a la brassa i no fregida ... l'horari del restaurant era el de tots els llocs d'Austria salvant la diferència que si no hi havia ningú a les 20.00 tancaven ... el lloc està encaixonat entre les muntanyes i é sun local on qun fa molt de fred a l'hivern, segur que dona molt de gust entrar per lo acollidor i calentet que estarà. quan entrem la xica ens aten amb certa fredor però amb el temps ha anat passant la nit i la seua fredor s'ha transformat en sencillesa i amabilitat ... sobretot gràcies a les carases i els jocs que li ha fet Bernat ...
el sopar ha estat molt bé ... el millor de tot el viatge i en shan fet tres plants ben carregats i amb molt de tacte ... al fer-los i al servir-los ... una trucha al punt, una pexuga de pavo que pareixia un "sanjacobo" però ben feta i porc amb salseta ... tot açò regat amb un bon vi blanquet de la zona, mig litre de cervesa i una botella d'aigua "sense gas" ... per acabar la tradicional tortada de poma però calenteta (era la primera vegada que la probàvem així) i amb panses per arrodonir el sabor tan bo que tenia ... les millors que hem provat al llarg del viatge.
aquest sopar ens ha deixat plens i amb un molt bon sabor de boca ... per arrodonir el viatge ha estat molt bé!
demà tenim previst fer una excursió i tornar a Viena per passar allí la nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario